Per fi he recuperat l'ordinador de les urpes dels altres delegats i puc dedicar uns minuts al blog. Després de dos dies esgotadors, la majoria de delegats dormen, si bé en Pedro del Real ha "guanyat" un cocktails amb els diplomàtics de la ciutat i està fent contactes. Arribarà amb subvencions sota el braç? Ens durà càrrecs a Tuvalu per fer de cònsuls?
Bé, a part de totes aquestes hipotètiques suposicions, val a dir que el cansament dels delegats d'UNANIMUN-UAB és plenament justificat. Dissabte i diumenge vam treballar per acabar de polir els nostres position papers on quedés clara l'opinió de Papua Nova Guinea (país que, recordem, representem al WorldMUN) tenia en cada comitè. A més a més, la comissió artística, encapçalada per la Clàudia Puigderrajols, va acabar de confeccionar un mural sobre Barcelona, uns ocellets molt fashions per portar a la samarreta o l'americana, i demés. Així doncs, ja abans de començar el symposium en si hem estat fent feina, si bé és veritat que hem tingut temps per descobrir, ni que sigui una mica, les meravelles de la ciutat i engrandir la cohesió de grup.
I, quines coses, va arribar dillus. Molts delegats estaven espantats, i vaig recordar exactament la sensació que tenia jo fa un any, quan vaig anar al WorldMUN'08 Puebla, a Mèxic -a més a més, la meva companya de comitè, la Laura Secorún, també és a la present edició, representant Guinea Bissau per Science Po Paris. Tanmateix, aquest cop estava molt més tranquil, al costat d'una Carla que no n'estava gaire. Val a dir, però, que després de parlar els 5ens (tinguem en compte que en som uns 200 al comitè) i enviar notes de paper a tota la regió del Pacífic, tot ha esdevingut més calmat i menys atemoridor. El Pedro se les apanya prou bé, ell és feliç revivint la URSS i Iugoslàvia a un comitè que mai he acabat d'entendre, perquè és talment un Regreso al Pasado... En qualsevol cas, ell li fot morro, que té molts recursos. L'Hèctor i la Glòria van sortit força espantats el primer dia, però avui els he vist amb molt millor cara, si bé se'ls fa tan difícil com a tots competir amb Papua contra els Estats Units, Índia i demés. La Raquel i el Guillem Tosca m'ha dona la impressió que respiren massa elitisme al seu comitè però s'estan esforçant i han vist la llum; són un bon equip. La Clàudia era la que va començar més espantada, però a hores d'ara això ja no és així i ja ha fet amics i se sent còmode a un comitè que cada cop li agrada més. El Vicenç i en Guillem Xanxo ja planejen working papers però es veu que algun desaprehensiu els ha robat no-sé-quina idea; ànims!!
De totes maneres, ahir Harvard ens va oferir la primera festa de la Haia, el famós Global Village. En aquesta festa, cada universitat porta coses típiques del seu país perquè la resta de països les provin. Encara que el més normal és que cada universitat tingui la seva taula, vam acabar fent bandera de l'Espanya plural i la nostra taula es va convertir en una federació rara de Catalunya, el País Leonés i la Granada Taïfa, perquè les universitats de León i Granada allà es van instalar; i tan feliços! Com és tradició, Amèrica Llatina va triomfar amb les seves tradicions festives, com en saben d'animar a la gent aquests! Va ser una oportunitat única per mantenir relacions més informals amb les altres delegacions, conéixer gent nova i divertir-se. Així, després d'unes hores de diversió, a la 1.30 (és el que té que les festes comencin a les 9 de la nit...) vam agafar el bus de tornada reversionant canços de Rafael en honor a tots els nostres delegats.
I aquí tornem al fet que tots dormin, perquè peti qui peti a les 7 ens llevem i per tant hem pogut dormir 5 horetes. Afortunadament, aquesta tarda era de descans i encara tenim una estona fins a tornar a l'activiat.
Seguirem informant!!
